Enhorabona a la Sílvia Casacuberta Puig, per fer un llarg camí ple de premis en matemàtiques amb 13.61 a la selectivitat, admesa a la Universitat de Harvard. Un futur brillant i prometedor.
L’entrevista l’ha realitzada la nostra Jove ACFAEC, ex alumna Estalmat promoció 2014-2016, Astrid Mayné Arévalo.
Bon dia Silvia, començarem per preguntar-te què són per tu les matemàtiques. Quan et vas adonar que eren la teva passió/t’agradaven?
Des de petita m’agradava pensar en jocs matemàtics entretinguts o endivinalles amb números. A casa les matemàtiques i la ciència han estat sempre presents, i això m’ha ajudat molt a cultivar l’interès que sentia. Crec que la visió de les matemàtiques (o almenys en el meu cas) va evolucionant: comencen interessant de petit pel seu aspecte lúdic i a mesura que aprens teoria te n’adones de tota la bellesa i potència que tenen al darrere.
Tenim entès que ets ex-alumna d’Estalmat. Què ha representat per tu el programa?
Per mi va ser el punt d’inici del meu aprenentatge de les matemàtiques. És sens dubte de les millors experiències educatives que he tingut mai, i em va obrir la porta a un món inacabable de teoria matemàtica. A part de tot el que vaig aprendre, l’Estalmat em va permetre conèixer un munt de nois i noies amb qui compartia interessos similars, i que de fet m’he anat trobant a diferents activitats i concursos els anys posteriors. L’Estalmat proporciona una visió molt àmplia de les matemàtiques, i ha estat molt útil tenir aquesta base durant l’ESO i el Batxillerat. Sincerament crec que ara no tindria tan clar que vull estudiar matemàtiques si no hagués participat en l’Estalmat.
Sabem que has tingut molts èxits, quins han estat els més importants per tu?
A part d’Estalmat, l’altre programa que ha tingut un gran impacte tan educatiu com personal en mi ha estat el programa de beques per cursar el batxillerat amb més contingut de matemàtiques i física de la fundació CiMs-Cellex. El fet d’estar envoltat de gent extremadament interessada en el que a tu t’agrada t’empeny a potenciar-te al màxim, i mai no havia après amb tanta intensitat com aquests darrers dos anys. També recomano a qualsevol estudiant amb aquests interessos a presentar-s’hi. A més, a la nostra promoció érem més de cinc participants d’Estalmat; hem passat de companys d’Estalmat a companys de classe.
Explican’s com és que has decidit i aconseguit anar a estudiar a Harvard.
De fet no se m’havia ni passat pel cap anar a estudiar el grau fora de Barcelona fins que vaig anar a passar sis setmanes a una estada de recerca científica per a joves al MIT gràcies al programa Joves i Ciència. Vaig poder veure la recerca matemàtica de primera mà per primera vegada a la meva vida, i també vaig descobrir que l’educació universitària a Estats Units era molt més flexible que aquí, en el sentit que és possible combinar un munt de carreres i fins i tot construir el teu propi itinerari dins d’una carrera, i això és el que principalment em va portar a fer el procés de solicitud a diverses universitat americanes. Precisament a causa d’aquesta flexibilitat podré estudiar matemàtiques i política.
En l’actualitat, encara que hi ha un petit increment en el nombre de noies, creus que es segueixen sense animar-se les noies a participar en el camp de les matemàtiques? Com animaries a més noies a presentar-se a Estalmat? (digal’s-hi un petit missatge)
Crec que tot i que s’ha millorat, el desequilibri continua sent evident. A la nostra promoció d’Estalmat érem només cinc noies de vint-i-cinc participants. Tot i que no crec que les noies es vegin desencoratjades de participar en activitats matemàtiques de manera directa (almenys en el nostre país), sí que penso que la baixa xifra femenina es deu a una mentalitat encara antiga amagada en la societat. A una noia no li diran directament “no et presentis en aquesta activitat matemàtica”, sinó que segurament ella mateixa no s’ho plantejarà perquè no veu que les altres noies ho facin. Tots tenim massa tendència a seguir el comportament de la majoria, i de la mateixa manera que no ens sentim impulsats a anar vestits d’una manera poc convencional, moltes noies no es veuen impulsades a seguir un determinat interès perquè no està generalitzat. Tot i així, cada vegada s’està intentant visibilitzar més el paper de les dones en matemàtiques, i evidentment animo a qualsevol noia que s’ho passi bé fent matemàtiques a ignorar els convencionalismes i presentar-se a Estalmat!
Entrevistadora: Astrid Mayné Arévalo